|
|
| ||||||||
| | |||||||||
 |
| ||||||||
|
L'any 1512, amb motiu de la construcció de la Prioral de Sant Pere, Reus va decidir obligar els ciutadans a complir el seu torn en la construcció de la Prioral, o a la penalització, en cas contrari, a pagar el jornal d'un substitut, segons una norma que va incloure també als habitants de Castellvell i Almoster, localitats sufragànies de l'església de Reus. Almoster, on durant l'època medieval hi habità una comunitat jueva, fou un poble emmurallat; de l'estructura de defensa es conserva sols el record de tres portals en la toponímia. La primera referència demogràfica és del 1497, en què consta amb 12 focs, que havien passat a 18 el 1515, a 24 el 1553 i una altra vegada a 18 el 1563. Convé destacar que de manera primerenca és documentat el conreu de l'avellaner en el terme, ja el 1520, fet que potser explica el redreçament demogràfic del poble en el terme, ja el 1577 tenia 23 focs, 22 el 1663, 40 el 1680 i 47 el 1700. Producte d'aquest creixement pot ser l'autorització de l'arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta, del 16 d'abril del 1573 de tenir pila baptismal de l'església, enlloc d'haver d'anar a Reus, d'on era la sufragània, tot eludint les incomoditats i els perills que representava l'haver de dur els nadons a Reus. L'arquebisbe ordenava al prior i als beneficis reusencs que anessin a batejar les criatures a Almoster. Una prova de la vitalitat del lloc seria la presència d'una certa activitat industrial, ja que la documentació de 1455 dóna dades d'una partida dita del Forn de la Vila i l'existència de paraires, documentada el 1619. El desembre de 1527 fou l'escenari d'una història tràgica. Els bandolers raptaren Andreu Pàmies i el seu mosso, ambdós d'Almoster, que foren duts a un mas del terme de l'Albiol. Allí, els malfactors decapitaren el mosso i trameteren el cap dins d'un cistell que feren portar al poble per l'amo del mas on s'havien refugiat. Després, possiblement per no haver cobrat el rescat sol·licitat, mataren també a Pàmies. No es té cap notícia del ressò de les guerres del segle XVII al poble, però el 1625 demanaven 6 arcabussos per poder participar en la defensa de la terra contra possibles enemics o atacs forans en l'acompliment de l'ordre reial d'armar la comarca. Aleshores el pes econòmic de la ramaderia degué ser important, ja que el terme era creuat per la carrerada de Prades, que hi tenia corrals. El creixement demogràfic també es mantenia. El 1708 hi consten 41 cases, 68 el 1719, 75 el 1763 i 84, cinc de les quals exemptes de tributar, el 1787. Aquest any l'església tenia ja la consideració de parròquia. El 1717 hi habitaven 3 cavallers. Durant tot el segle XVIII, Almoster es mantingué sota la jurisdicció de l'arquebisbe. Durant el segle XIX es produïren fortes oscil·lacions demogràfiques:530 habitants, el 1830; 621, el 1842; 493, el 1844, en una reculada impossible de justificar; 535, el 1860 i 412, el 1897, en un retrocés atribuïble segurament als ressons de la fil·loxera. El 1848, segons Madoz, tenia els carrers en molt males condicions, una bona deu d'aigua i s'hi cercaven mines al Puig d'en Cama. Els únics excedents agrícoles que produïa eren el vi i les avellanes. Hi havia tres molins d'oli. Es parla també d'una mina de plom, però no hi ha cap referència de la bòbila esmentada ja el 1445. En entrar al s.XX es produïren constants oscil·lacions en el nombre d'habitants, 455, el1900; 385, el 1920 i anaren després caient fins als 291 el 1950, en què s'inicià un altre redreçament que portà als 415, el 1970; 384, el 1985, fins arribar als 687 el 1997, amb 352 cases. Actualment hi ha quatre nuclis de població, Almoster, Puntarrons, Urbanització Picarany i Urbanització Castellmoster. Els fills il·lustres Foren fills d'Almoster els tres germans Aymemí i Ferrer, missioners claretians: Antoni (1870-1941), que va ser fundador de les reduccions a Basilé i Naspupú el 1926 a la Guinea espanyola, fou autor de catecismes i altres llibres catequístics en bubi, d'un diccionari bubi-espanyol i de l'estudi Los Bubis ; Manuel (1878 - ?); i Josep (1881-1952), que fou un rodamón apostòlic que predicà sempre amb el verb i amb l'exemple, i escampà una alenada de vitalitat camptarragonina a més de quinze llocs del món, entre ells Texas, Mèxic, Arizona-Yuma, Perú, l'Havana, etc... | |||||||||
 | |||||||||
| - 30 de juliol, Festa Major Sants Abdon i Senén | |||||||||
| |||||||||
|
Segons la tradició, el nom del torrent de na Castella prové dels molts morts castellans que hi féu a la vora el Carrasclet, el 1714. El topònim, però, apareix ja esmentat el 1520.
| |||||||||
| |||||||||
| - Gran Geografia Comarcal de Catalunya. - Anguera, Pere.-" Història dels pobles del Baix Camp". | |||||||||
| |||||||||
| | |||||||||
| Ajuntament | El Municipi | |||||||||
La primera referència documental certa és la del torrent de Mosterio, que figura a la carta de població de la Selva del Camp del 1164; el 1204 s'esmenta com a part integrant del terme de Teus el loco ocato Mosterium. El 1565 es parla del Moster, forma que es manté encara viva i en ús en la tradició oral de la gent de la comarca, i el 1582 s'imposa ja la grafia Almoster. El 1204 el castlà de Reus, Benet de Bell-lloc, cedí les dues terceres parts del lloc a Bartomeu del Moster fent constar que formava part del terme de Reus. El mateix any sorgiren fortes topades entre els dos senyors, que forçaren el cambrer a imposar una concòrdia en la qual es reconeixia a Almoster el dret de tenir batlle propi, tot i que formaven un sol terme a canvi de pagar un tribut a Reus. Malgrat l'aparent entesa, la tibantor continuà fins que, el 1206, el cambrer adquirí la senyoria d'Almoster per compra. En extingir-se la cambreria el 1539, es renovaren els plets sobre si Almoster i els de Reus firmaren una concòrdia, en la qual els primers reconeixien que eren una quadra edificada dins del terme reusenc; per aquest motiu, els d'Almoster haurien de pagar cada any una contribució única i total de 12 lliures, mentre que a canvi se'ls eximia d'haver de contribuir en qualsevol altra de les despeses col·lectives de Reus. La concòrdia fou plenament vigent fins al 1717, en què se suprimí en part, segurament com a conseqüència de l'aplicació de la Nova Planta borbònica, i en part continuà en ús fins al 1841. La pertinença d'Almoster al terme de Reus fou confirmada per l'arquebisbe Joan de Montcada el 1621. L'arquebisbe, que des de l'extinció de la cambreria era el senyor i baró del lloc, havia delegat en el batlle de Reus l'exercici de la jurisdicció civil i criminal. 
